Featured Video

الأربعاء، 7 يناير 2009

Le conflent sous la neige



























Cet hiver est rigoureux et la neige vient de faire son apparition à basse altitude. Le temps pour nous de chausser nos souliers et nous voilà partis. Le Conflent nous attire et "dare dare" nous nous dirigeons vers Villefranche de Conflent. Le blanc manteau que nous rencontrons à l'approche de la cité fortifiée renforce et justifie notre choix. Nous décidons alors de continuer, tant que l'état de la chaussée nous le permettra. Au fur et à mesure le paysage devient de plus en plus immaculé. Les images féeriques se succèdent et une certaine frénésie s'empare de nous. Nos yeux ne savent plus où regarder. L'appareil photo ne chôme pas pour notre satisfaction et votre plaisir, nous l'espérons. A Vernet-les-Bains, démunis d'équipements spéciaux, nous sommes contraints de rebrousser chemin. Fort heureusement la départementale en direction de Fillols et de Taurinya est ouverte et nous permet de passer à proximité de Saint-Michel de Cuxa ou nous terminons notre périple en apothéose.






Le conflent sous la neige



























Cet hiver est rigoureux et la neige vient de faire son apparition à basse altitude. Le temps pour nous de chausser nos souliers et nous voilà partis. Le Conflent nous attire et "dare dare" nous nous dirigeons vers Villefranche de Conflent. Le blanc manteau que nous rencontrons à l'approche de la cité fortifiée renforce et justifie notre choix. Nous décidons alors de continuer, tant que l'état de la chaussée nous le permettra. Au fur et à mesure le paysage devient de plus en plus immaculé. Les images féeriques se succèdent et une certaine frénésie s'empare de nous. Nos yeux ne savent plus où regarder. L'appareil photo ne chôme pas pour notre satisfaction et votre plaisir, nous l'espérons. A Vernet-les-Bains, démunis d'équipements spéciaux, nous sommes contraints de rebrousser chemin. Fort heureusement la départementale en direction de Fillols et de Taurinya est ouverte et nous permet de passer à proximité de Saint-Michel de Cuxa ou nous terminons notre périple en apothéose.






La mejor parodia de la mejor serie de parodias...

¡VIVA GINTAMA!

La mejor parodia de la mejor serie de parodias...

¡VIVA GINTAMA!

الثلاثاء، 6 يناير 2009

Ovidi Montllor - La fera ferotge

De origen valenciano, este cantante que se perdió en el olvido en casi toda la Comunidad Valenciana (si encontráis más de un valenciano cuyos ideales no sean ligeramente nacionalistas que lo conozca es casi un milagro), así que ahora lo pongo aquí para no olvidarme de que existieron valencianos que cantaban en valenciano (o catalan) de los que ahora quedan casos contados y poco famosos por aquí (pero en cataluña todos son conocidos...que cosas ¿no?).

La letra, si no sabéis catalán, usad un traductor:

Per ordre de l'Alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s'escaparà.

Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el "bon temps".

Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrent,
i se'n vaja a la platja,
a la torre o als hotels.

L'Alcalde s'encarrega,
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.

El que això no acompleixca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algun torment.

Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.

Tremolant i mig mort:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut
em va dir molt planera:

-Xicot, per què tremoles?
Jo no te'n menjaré.
-I doncs, per què t'escapes
del lloc que tens marcat?

-Vull parlar amb l'Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.

Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
no la deixen parlar.

Com són molts i ella és sola,
no pot i me l'estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.

Per ordre de l'Alcalde
es fa saber tothom
que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.

I gràcies a la força
no ha passat res de nou,
tot és normal i "maco"
i el poble resta en pau.

Ovidi Montllor - La fera ferotge

De origen valenciano, este cantante que se perdió en el olvido en casi toda la Comunidad Valenciana (si encontráis más de un valenciano cuyos ideales no sean ligeramente nacionalistas que lo conozca es casi un milagro), así que ahora lo pongo aquí para no olvidarme de que existieron valencianos que cantaban en valenciano (o catalan) de los que ahora quedan casos contados y poco famosos por aquí (pero en cataluña todos son conocidos...que cosas ¿no?).

La letra, si no sabéis catalán, usad un traductor:

Per ordre de l'Alcalde
es fa saber a tothom
que una fera ferotge
del parc s'escaparà.

Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el "bon temps".

Tot el que tinga cotxe
que fota el camp corrent,
i se'n vaja a la platja,
a la torre o als hotels.

L'Alcalde s'encarrega,
fent ús dels seus poders,
de la fera ferotge
deixar-la sense dents.

El que això no acompleixca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algun torment.

Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.

Tremolant i mig mort:
-Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut
em va dir molt planera:

-Xicot, per què tremoles?
Jo no te'n menjaré.
-I doncs, per què t'escapes
del lloc que tens marcat?

-Vull parlar amb l'Alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.

Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
no la deixen parlar.

Com són molts i ella és sola,
no pot i me l'estoven.
I emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.

Per ordre de l'Alcalde
es fa saber tothom
que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.

I gràcies a la força
no ha passat res de nou,
tot és normal i "maco"
i el poble resta en pau.

El dia de reyes: sin pelis disney no es lo mismo...

El dia de reyes: sin pelis disney no es lo mismo...

Because i can

A disfrutarlo!

Because i can

A disfrutarlo!

الأحد، 4 يناير 2009

Album - Avril Lavigne - The Best Damn Thing

Quem pensa que a Avril Lavigne ainda é aquela menininha revoltada com o mundo se enganou. A menina prodígio do pop rock deixou pra trás a imagem de "moleca" e assumiu um lado delicado para o lançamento de “The Best Damn Thing”, seu terceiro álbum de inéditas. Com produção de Dr. Luke (Kelly Clarkson, Pink), Rob Cavallo (Green Day, My Chemical Romance), Butch Walker, e seu marido, Deryck Whibley, do Sum 41, “The Best Damn Thing” se destaca pelo repertório marcado com músicas mais agitadas que misturam riffs de pegada punk-rock, melodias cativantes e refrões para mandar embora qualquer angústia adolescente.  "As músicas são bem energéticas. Simples e diretas no ponto certo do rock. Eu as acho animadas e rápidas de uma certa forma, agressivas. Mas a parte que eu adoro, é o fato de que elas não são 'dark', são extremamente otimistas. Assim como minhas bandas favoritas: Distillers, Alanis Morissette, Ramones, Green Day, Blink 182", descreve a cantora. Segundo ela, a tranqüilidade fez com que o trabalho fosse feito de maneira mais fácil. "Escrevi Girlfriend quando estava bêbada. Nela, conforme eu cantava a melodia, as letras iam surgindo na minha cabeça. O refrão foi feito em dois minutos. Não custou nada. Foi totalmente diferente, muito divertido!" Também contribuiu para o clima desencanado do estúdio o fato de que "Girlfriend" e a maior parte das músicas do álbum não terem sido inspiradas por episódios reais da vida da canadense. "Algumas das canções que eu escrevi nem significaram muito para mim. Não é uma coisa pessoal pela qual estou passado, são apenas músicas", avalia. Mas, apesar de todo o álcool e toda a diversão, Lavigne acabou incluindo três canções de amor em "The Best Damn Thing": a faixas "‘Keep Holding On’, ‘When You’re Gone’ e ‘Innocence’" "Não foi como se eu tivesse feito isso deliberadamente. Eu estava escrevendo uma canção lenta, e isso inspira toda aquela coisa em você, toda aquela coisa emocional. Eu não sou do tipo que canta "Baby, I love you". Vocês sabem quem pode fazer isso muito bem, Natasha Bedingfield", brinca. Quanto à mudança no visual, Avril explica: "Bem, estou mostrando o meu corpo um pouquinho mais", diz ela. "Eu acho que eu me sinto um pouco mais confortável agora. Eu tenho 22 anos, então cresci". É... Atitude é o que parece não falta pra essa garota. Agora é aguardar até o dia 16 de abril e ver se tudo isso se confirma com o lançamento de "The Best Damn Thing".

Veja as musicas do Album:


Capa Frontal:




Capa Traseira:





Foto do CD:

Album - Avril Lavigne - The Best Damn Thing

Quem pensa que a Avril Lavigne ainda é aquela menininha revoltada com o mundo se enganou. A menina prodígio do pop rock deixou pra trás a imagem de "moleca" e assumiu um lado delicado para o lançamento de “The Best Damn Thing”, seu terceiro álbum de inéditas. Com produção de Dr. Luke (Kelly Clarkson, Pink), Rob Cavallo (Green Day, My Chemical Romance), Butch Walker, e seu marido, Deryck Whibley, do Sum 41, “The Best Damn Thing” se destaca pelo repertório marcado com músicas mais agitadas que misturam riffs de pegada punk-rock, melodias cativantes e refrões para mandar embora qualquer angústia adolescente.  "As músicas são bem energéticas. Simples e diretas no ponto certo do rock. Eu as acho animadas e rápidas de uma certa forma, agressivas. Mas a parte que eu adoro, é o fato de que elas não são 'dark', são extremamente otimistas. Assim como minhas bandas favoritas: Distillers, Alanis Morissette, Ramones, Green Day, Blink 182", descreve a cantora. Segundo ela, a tranqüilidade fez com que o trabalho fosse feito de maneira mais fácil. "Escrevi Girlfriend quando estava bêbada. Nela, conforme eu cantava a melodia, as letras iam surgindo na minha cabeça. O refrão foi feito em dois minutos. Não custou nada. Foi totalmente diferente, muito divertido!" Também contribuiu para o clima desencanado do estúdio o fato de que "Girlfriend" e a maior parte das músicas do álbum não terem sido inspiradas por episódios reais da vida da canadense. "Algumas das canções que eu escrevi nem significaram muito para mim. Não é uma coisa pessoal pela qual estou passado, são apenas músicas", avalia. Mas, apesar de todo o álcool e toda a diversão, Lavigne acabou incluindo três canções de amor em "The Best Damn Thing": a faixas "‘Keep Holding On’, ‘When You’re Gone’ e ‘Innocence’" "Não foi como se eu tivesse feito isso deliberadamente. Eu estava escrevendo uma canção lenta, e isso inspira toda aquela coisa em você, toda aquela coisa emocional. Eu não sou do tipo que canta "Baby, I love you". Vocês sabem quem pode fazer isso muito bem, Natasha Bedingfield", brinca. Quanto à mudança no visual, Avril explica: "Bem, estou mostrando o meu corpo um pouquinho mais", diz ela. "Eu acho que eu me sinto um pouco mais confortável agora. Eu tenho 22 anos, então cresci". É... Atitude é o que parece não falta pra essa garota. Agora é aguardar até o dia 16 de abril e ver se tudo isso se confirma com o lançamento de "The Best Damn Thing".

Veja as musicas do Album:


Capa Frontal:




Capa Traseira:





Foto do CD:

- Les-arrache pas, j'en ai pas tant que ça.

Et carressant de sa main moite les doux poils de son torse,
Fils vivait une sexualité épanouie.

Les normes sociales et les contraintes
sexuelles réglementaires
avaient duré un temps.
Il se voyait désormais
comme un mercenaire du désir,
un chamane libertin tiraillé de toute part
vers des pôles érotico-sensuels,
comme un poulpe tantrique touchant à
l'universalité.

Et tout cela avait lieu dans son propre corps.

Fils était le messie de la sexualité nouvelle,
redonnant un sens à l'Individu,
laissant aux puritains le soin, navrant,
d'emporter leurs idées préconçues
du bonheur,
devenues inconcevables.

Ayant maculé de foutre ses propres bourses,
comme un pied de nez à l'implacable logique
du corps humain
et
à la relation contenant/contenu,
le héros solitaire se jugea "bienheureux"
et décida d'aller se taper sans vergogne
un McFlurry au Daim.

- Les-arrache pas, j'en ai pas tant que ça.

Et carressant de sa main moite les doux poils de son torse,
Fils vivait une sexualité épanouie.

Les normes sociales et les contraintes
sexuelles réglementaires
avaient duré un temps.
Il se voyait désormais
comme un mercenaire du désir,
un chamane libertin tiraillé de toute part
vers des pôles érotico-sensuels,
comme un poulpe tantrique touchant à
l'universalité.

Et tout cela avait lieu dans son propre corps.

Fils était le messie de la sexualité nouvelle,
redonnant un sens à l'Individu,
laissant aux puritains le soin, navrant,
d'emporter leurs idées préconçues
du bonheur,
devenues inconcevables.

Ayant maculé de foutre ses propres bourses,
comme un pied de nez à l'implacable logique
du corps humain
et
à la relation contenant/contenu,
le héros solitaire se jugea "bienheureux"
et décida d'aller se taper sans vergogne
un McFlurry au Daim.

Twitter Delicious Facebook Digg Stumbleupon Favorites More